Overblog
Edit post Seguir este blog Administration + Create my blog
5 marzo 2015 4 05 /03 /marzo /2015 11:40
Lla herencia identitaria ñacional del Reinu d'Asturies

Asturies tien el so aniciu ñun reinu medieval cristianu, como llu tienen bien de países europeos. Illo fai que llos asturianos actuales heredáremos una serie de símbolos identitarios ñacionales d'orixse relixsosu que provienen d'aquillos tiempos. Una simboloxsía que, actualmente, resalva llo meramente relixsoso pa convertise en daqué tresversal collo que s'identifiquen tanto creyentes como ñon creyentes.Vo esbillar de siguío dalgunos d’istos elementos simbólicos.

Lla Cruz de lla Victoria ye una cruz de maera de carbayu recubierta d'oru y pedrería ñel castiellu de Gauzón en tiempos d'Alfonso III. Cunta lla lleenda que fore lla que llevare Pelayu ña Batalla de Cuadonga, bierzu del Reinu Asturianu. Isa cruz ye lla que tenemos anguaño ña ñuesa bandera y ñel escudu. Con illa identifíquense lla mayoría de llos asturianos, creencies relixsoses a parte. A ñaide se-y ocurriría dicir, cuando ve a un grupu d'asturianos ondealla en tou tipu d'eventos, que tan faciendo demostración de lles sos creencies relixsoses. Evidentemente, ñon. Tán amosando que son asturianos y ñada más.


Lla Batalla de Cuadonga ye'l finxsu de partía del ñuesu reinu. D'aquilli fechu queden anguaño perafitaos ña mente de llos asturianos dos elementos. El sitiu xseográficu colla cueva y el cultu a lla Santina. Un cultu escurque entamáu ña época del propiu reinu, pos considérase que foi'l ñuesu rei Alfonso I el que fixso lla primer ilesia pa isti cultu marianu. Güe, llugar y virxse son símbolos collos que s'identifica una parte mayoritaria de lla ñuesa población. Como ñel casu de lla cruz, arreblaguen percima del carácter sólo relixsosu pa convertise ñutru aspectu tresversal de lla ñuesa simboloxsía ñacional asturiana. Como escribí va tiempu ayuri, si tolla xsente asturiano que tien en casa semeyes de lla cueva o de lla virxse ñilla veneraa foren unos fervorosos creyentes, habría que contruir milenta ilesies más per toa Asturies pa da-yos abellugu. Ñon me resisto a acabar isti párrafu ensin facer una observación postrera. Y illo ye que, mentes Cuadonga ta reconvertía pol cuadonguismu españolista ña "cuna d'España", ñon asocede llo mesmo colla Santina, que sigue siendo, única y esclusivamente, lla patrona d'Asturies. Curiosa contradicción.

Utru elementu que detaca dientro de lla ñuesa herencia identitaria ñacional ye ll'arte asturianu o prerrománicu. Lla mayoría d'illi constitúyenllu ilesies llevantaes ños tiempos del reinu de ñueso. Y, ñeto a llos exsemplos anteriores, son un elementu simbólicu tamién tresversal col que s'identifiquen tanto llos creyentes asturianos como llos que ñon llo son. Cuando apaez perdayures dalguna semeya d'una d'istes construcciones pa capiar al turista sobe llos tesoros culturales que pue atopar si ños visita, a ñaide ñon se-y ocurriría pensar que llo que se ta faciendo ye invitando a isi turismu a venir a rezar con ñós. En miániques que ñon.

En resumíes cuentes, tenemos ñ'Asturies una herencia identitaria ñacional perimportante heredaa del Reinu Asturianu. Una herencia que tresllumba llo meramente relixsoso pa trescender a gran parte de lla sociedá asturiana como símbolos ñacionales de so collos que s'identifiquen. Poro, cualquier planteamientu qu'inore istes cuestiones, desconoz dafechu lla idiosincrasia asturiana ñel planu identitariu.

Y pa pone-y el ramu a isti post vo facello con una observación final y una alvertencia:

Como ta sopelexsándose istos díes pelles redes sociales, ños últimos meses ta rescamplando lla trampa que per munchos años supunxso la inclusión de troyanos y infiltraos ñel asturianismu/ñacionalismu, desvirtuándollos y dexsándollos fechos una llaceria. Ún de llos llabores que fixsenon isos infiltraos foi'l de tratar de desaniciar isos elementos simbólicos identitarios qu'heredemos llos asturianos allá de llos tiempos. Insultanon lla ñuesa bandera calificando de "perendengues" a lles lletres alfa y omega de lla mesma. Tratanon de sustituir lla cruz por utros símbolos como lla foz y el martiellu comunistes. Puñanon escontra lla Santina y Cuadonga (y, de pasu, escontra tol Reinu Asturianu) refugándollos y faciendo burlla d'episodios como'l de lla muerte del rei Favila por un osu. Consideranon ll'arte asturianu cosa de cures que ñon diba con illos y, llos más dementes, lleganon a bromear plantegando volver a dinamitar lla Cámara Santa como ñel 34.

Pos sí. Anque'l llector pueda tar resfregando llos güeyos d'incredulidá, too isto pasó hasta ayeri mesmo ñel asturianismu/ñacionalismu. ¿Cómo mialma diba llograr facese un güecu como alternativa política ña sociedá asturiana?. Isa sociedá ñamás que llu podía ver como una tropiella de marcianos alloriaos. Cuando s'enumberen lles razones polles qu'isi asturianismu/ñacionalismu ñon foi a espoxsigar ña ñuesa sociedá, bien de xsente aveza a mirar pa utru llau ante istes cuestiones. Pos bien, yá bastó de xsugar al despiste. Afirmo y caltengo qu'una de lles razones principales polles que ñon llogró afayase pente'l ñuesu pueblu foi isa "estratexsa" bramente suicida pa colla ñuesa simboloxsía ñacional heredaa. Y, p'acabar, encamiento que si se quier llograr qu'alite un movimientu ñacionalista asturianu con tiez y posibilidaes de futuru ye un requisitu básicu y indispensable amosar un respetu escrupulosu y ensin sitiu ñengún pa ll'ambigüedá pa con tou isi bagaxse identitariu enagora bien allancáu anguaño ña idiosincrasia de lla sociedá asturiana. Respetallu, recuperallu pal discursu ñacionalista, difundillu y compartillu. Y tollo que ñon vaya ñisi sen, ñon va ser utra cosa qu'empobinar al precipiciu y ñon se querer enterar-ñunca meyor dicho- de lla misa lla media.

Blog El Cantar del Carru

(Lluis Muñiz Antuña)

Compartir este post
Repost0

Comentarios